ELS IRREDUCTIBLES

Hi havia una vegada, en un petit poblet de la Vall del Ges un grup d’irreductibles Llorianencs que es resistien a la invasió Romana, pels volts de l’any II després d’Aznar.
Eren uns 25 joves ben plantats dirigits amb mà de ferro per un caporal de descendència Italiana anomenat Giorgio Vilardelli. Aquest reunia a tots els seus homes a l’esplanada de sota el Castell dels Torelló dos cops per setmana i a altes hores de la vesprada. En aquestes reunions clandestines instruïa als seus deixebles en el noble art del “Catenaccio”, que consistia en aplicar tècniques defensives utilitzades per la majoria d’escamots de la península itàlica durant el regnat del més gran dels cèsars: “Il Cavalliere I”.
Durant el primer any de dur ensinistrament “los del Loriana” van haver de defensar el seu honor a l’exili, desterrats de les seves contrades. Això va fer que la nostàlgia, l’enyor i l’inexperiència s’apoderessin de les seves forces acumulant severes derrotes al camp de batalla. No obstant això, i lluny de defallir van continuar creient cegament amb el seu caporal cridaner. Fruit d’aquesta fe van començar d’arribar les victòries i la llegenda dels irreductibles Llorianencs s’escampava boca-orella per tota la plana del bisbat de Vic. Tant es va escampar el rumor que fins hi tot el famós bandoler Joan Serra, alies Serrallonga, abans de ser penjat a la forca va demanar un últim desig:
- un cop jo sigui ben mort, penjat de l’alta forca, que algú posi mon nom en un barri d’eixos joves valents.
I així fou, com va néixer el barri de Serrallonga en el més petit dels municipis de la frondosa Vall del Ges.

Continuarà...

El Capi