
La constància i la continuïtat en l'esforç són un valor molt important en aquesta vida. I com que el futbol forma par d'aquesta també. Hem empatat al camp d'un rival difícil. Molts ja donàvem per bo l'empat abans de jugar. No obstant, i tal com va anar el partit te'n vas cap a casa amb un regust agredolç. Però penso que ha de ser més dolç que agre, ja que els esdeveniments van marcar el desenvolupament d'un matx en el qual el cos tècnic va haver d'improvitzar algunes solucions malmatent tots els plantejaments que tenien fets. Es va haver de substituir un pilar del migcamp sense cap substitud natural a la banqueta. Vam trobar en Barni (ho va fer molt bé) però, ja se sap que la felicitat no dura gaire a casa dels pobres i passats uns minuts va i perd una lentilla! Au, un altre canvi (va sortir el capi que va fer el que bonament va poder). És per això, que malgrat aquests entrevancs i les poques ajudes del nostre amic del Paquistan ens podem sentir feliços pel punt aconseguit.
PD: Dissabte ens enfrontem al Rupit, intetem venir a entrenar i els que no pogueu feu-ho pel vostre compte. L'equip ho notarà. Penseu a dir qui no podrà venir a jugar el cap de setmana del pont (Sant hipòlit).
Salut i Revolució
El Capi
7 comentaris:
Jo no podré venir.
pq?
Perquè sóc lluny... Far away.
JO TAMPOC MARXO AL PB,
UN ESTUDIANT DE INFORMATICA DE BCN, TOT I QUE AMB EL NOM JA HO SABEU ;)
que vol dir pb?
Pais basc, havia d'haver posat EH, euskal herria.
gora eta eskatuta!!!
Publica un comentari a l'entrada