Crec que seria bo que ens miréssim la nostra activitat futbolística amb una mica més de perspectiva i no centrar-nos en el resultat i aspectes puntuals de cada partit (errades, tàctica, arbitratges...). Així, pregunto: estem satisfets amb la nostra manera de viure el futbol? Jo personalment, no i us explicaré perquè. Satisfer és aconseguir allò que un espera o desitja. O sigui, aconseguir una finalitat:i la nostra era guanyar. És aquí on errem, ja que potser tothom tenia coll avall guanyar al camp del Vinyoles, equip que no va defallir en cap moment tot i anar per darrera en el marcador i sentir-se inferior tècnicament. És per això, que jugadors, entrenadors i aficionats em de reenfocar la nostra manera de viure l'activitat futbolística des de la humilitat. Per als jugadors la satisfacció més gran hauria de ser fer tot el possible per ajudar a l'equip, pels entrenadors mentalitzar de forma possitiva a tota la plantilla i per al públic gaudir del joc net tot animant positivament. Més igual si perdem amb el St. Boi, o fins hi tot amb la Cabra, l'únic que desitjo és marxar dels camps satisfet i content amb l'esforç d'un grup humà. No ens sentiríem millor sense escridassar a l'arbitre? No ens sentiríem millor animant-nos en comptes d'escridassar-nos? No ens sentiríem millor confiant molt més amb les possibilitats dels nostres companys? No ens sentiríem millor implicant-nos al màxim sense dependre dels resultats?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
qui signa?
Si al final sou capaços de posar-ho en practica, apliqueu la mateixa teoria a la vida i sereu immensament feliços. I sinó sempre us quedarà alguna que altra religió
que us consolarà.
Publica un comentari a l'entrada