Aquest diumenge al matí al camp del Montesquiu el Sanvi athlètic va perdre molt injustament per 1 a 0 davant un equip que es va limitar únicament a repartir llenya i amb ajuda arbitral, va aconseguir la victòria marcant en la única ocasió clara de que va disposar.
Els visitant van portar el ritme del partit en tot moment. Hi van posar el joc i les ocasions però no van poder avançar-se al marcador, en part per falta d'eficàcia i en part per un àrbitre que degut a la pressió dels locals i del públic no va ser capaç de pitar cap dels 3 penals claríssims comèsos sobre el Sanvi.
El partit va ser un monòleg de joc del Sanvi "B" que els locals només podien aturar amb constants faltes, alguna d'elles més que dura. Tot i això, i molt curiosament, el Montesquiu va acabar amb onze homes sobre el terreny de joc.
Però com ja se sap al món del fútbol si no mates el partit..... En una jugada aïllada després d'un rebuig d'un corner el Montesquiu va aconseguir el gol de la victòria. Ja no hi hauria temps per més. Bé si, per un altre penal no xiulat. Però segons l'àrbitre del partit " hi ha penals que no es poden xiular".
Aquí queda això.
El cuidador del blog
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Jo no havia tastat mai un "Carmelo" tant amarg!!!
has estat molt light cuidador, jo vaig veure 5 penals i un gol en fora de joc.
holaaa!! sanvicentencs i sanvicentenques, soc el vostre gran amic Carmelo'o. Si, jo també porto una "o" apostrofada ja que crec que soc un privilegiat en el molt honorable art de l'arbitratge ja que soc capaç de no pitar ni una puta jugada bé en 100 minuts seguits, empassar-me tants penals com calgui, fer veure que una entrada dura ès un manyac i permetre a l'afició local gaudir de l'espectacle a peu de camp com un jugador més, i si va fins el cul de marquès de montesquieu, millor. I tot això sense perdre mai el meu somriure "capullo" cap a l'afició visitant perquè no se sap mai quan els has de tornar a veure. Així doncs m'acomiado de vosaltres i us desitjo molta sort en els propers desplaçaments a terres santes com les de Montesquiu.
P.D.:que "macus" que sou
Publica un comentari a l'entrada